Sobre la pretensió de l’Ajuntament de Barcelona de regular “el treball sexual voluntari”

n-human-trafficking-large570

human trafficking

Des de la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes, de la qual sóc membre i vaig ajudar a fundar, sempre ens hem declarat contràries a qualsevol política prohibicionista de la prostitució que criminalitzi les persones prostituïdes. Per això, m’alegro que l’Ajuntament de Barcelona prengui la iniciativa (finalment!) de deixar de penalitzar i multar les dones en situació de prostitució, com preveu l’ordenança del cinisme en vigor a Barcelona des de 2006. Aquesta ordenança, així com la Llei 10/2011 que penalitza les dones prostituïdes a les carreteres, són mesures prohibicionistes que sempre hem denunciat enèrgicament. Des d’una perspectiva feminista, és una vergonya que persones en situacions de precarietat elevadíssimes siguin, a més, castigades per l’administració pública. Diem NO a la criminalització de la pobresa (que, com sabem, té cara de dona).

Per contra, ens oposem també fermament a la il·lusió de poder regular, a qualsevol nivell (municipal, autonòmic, estatal) el “treball sexual voluntari” perquè ens oposem a qualsevol reglamentació de la prostitució. Aquest és precisament l’esperit de la lluita abolicionista feminista, lluita que la majoria de la gent desconeix o confon amb el prohibicionisme. L’abolicionisme feminista reivindica l’abolició de la reglamentació de la prostitució. Perquè la regulació, que històricament ha estat lligada als controls sanitaris i policials humiliants de les persones prostituïdes (i mai dels mal anomenats “clients”) NO crea condicions de millora de la vida de les primeres. I en tenim mil exemples, perquè tant al segle XIX com al segle XX i XXI la prostitució ha estat objecte de reglamentacions diverses. L’abolicionisme i  les crítiques a la prostitució com a institució patriarcal i capitalista han estat fetes per lluitadores tan diverses com Josephine Butler (Anglaterra), Louise Michel (França), Alexandra Kollontai (Rússia), Mujeres Libres al notre país, i un llarg etc.

La idea de “regular el treball sexual voluntari” no és cap novetat

La idea de “regular el treball sexual voluntari” no és cap novetat. A Alemanya, el 2002, el partit dels Verds (que les feministes alemanyes consideren “proxenetes verds”) ja va pretendre “regular el treball sexual voluntari”, sent el resultat de la llei alemanya (Llei ProstG) un fracàs estrepitósreconegut pel propi govern (govern proxeneta, sigui dit). La primera avaluació de la llei va ser feta el 2007 [1], amb el resultat següent:

  • augment considerable de la trata de persones amb finalitats d’explotació sexual i de les xarxes mafioses que l’organitzen. Alemanya és un centre de l’explotació sexual, especialment de dones joves de l’Europa de l’Est.
  • Augment del nombre de dones prostituïdes, que es calculen en nombre de 400.000.
  • El nombre de dones que s’han acollit als drets que la llei els hi reconeixia i que han obtingut un contracte de treball prostitucional representen l’1% del total. Doncs impacte quasi nul de la llei respecte els drets de les dones. El 80% de les dones prostituïdes són dones estrangeres, principalment de Romania i Bulgària.
  • Les dones sense papers són expulsades, fins i tot les víctimes de la trata.
  • Prop de 1,5 milions de clients fan ús dels serveis de prostitució.
  • Més d’un terç dels fiscals alemanys han denunciat que la reglamentació ha dificultat el seu treball de persecució de la trata, de la prostitució forçada i de la prostitució de menors.

Despenalitzar el proxenetisme?

Ens trobem sovint amb una confusió entre “legalitzar” la prostitució o reglamentar-la. No hi ha “legalització” de la prostitució allà on no és il·legal, i en els països abolicionistes (és a dir, aquells que han signat el Conveni de l’ONU de 1949 de repressió de la trata d’éssers humans i de l’explotació de la prostitució d’altri) exercir la prostitució no és il·legal. El què oposa els països abolicionistes (França, Suècia, Noruega, Islàndia, Irlanda del Nord, Canadà, etc.) dels països pro-reglamentació (Alemanya, Holanda, Àustria, Suïssa, Nova-Zelanda, alguns estats d’Austràlia, Grècia, etc.) és que aquests últims han despenalitzat el proxenetisme i han considerat de la prostitució com un treball “com un altre” (veure el documental “Sexo made in Germany” per a entendre-ho millor).

2Sans titre

Publicitat d’un conegut bordell suís, a Ginebra. Una pipa (“une pipe”) és una manera d’anomenar una fel·lació en francès. Suïssa és un país molt conservador, neoliberal i patriarcal (en alguns cantons les dones no van obtenir el dret de vot fins als anys 1990!).

El cas alemany ens ha demostrat que “regular el treball sexual voluntari” i despenalitzar el proxenetisme NO millora els drets de les persones prostituïdes, al contrari.

Quina és la regulació en què pensa el govern d’Ada Colau? El delicte de proxenetisme no és de la seva competència, ja que el Codi Penal és sols competència estatal. Sabent que la gran majoria de dones prostituïdes a la nostra ciutat són víctimes de la trata, i que l’altra gran majoria està controlada per proxenetes, em pregunto si és realment una prioritat regular “el treball sexual voluntari” com una extrema minoria demana (mesura, però, que té implicacions per a totes les dones, dins i fora de la prostitució). Què ens assegura que la seva proposta política serà millor que l’experiència alemanya? A Alemanya ho van fer també “amb tota la bona voluntat d’ajudar a les dones” i ja n’hem vist els resultats.

Banalitzar l’expressió “treball sexual” des de les institucions públiques és alarmant

Contribuir a banalitzar l’expressió “treball sexual” des de les institucions públiques és alarmant. La construcció ideològica del concepte de “treball sexual” és altament problemàtica per a moltes raons. Una d’elles, és que moltes dones prostituïdes NO s’hi reconeixen. Com Trisha Baptie, que va estar 15 anys en la prostitució, i que escriu

“en la meva vida mai he conegut una “treballadora sexual”. Per a mi aquesta expressió surt de la pel·lícula Pretty Woman i de la boca de les persones que endossen i exploten la cosificació de les dones. Conec dones prostituïdes –jo n’he estat una- i les nostres raons de ser allà són clares: pobresa, racisme, opressió de classe, sexisme i violències patides durant la infància.” [2]

Com reflexiona també Sara Ditum, quan diem “treball sexual” acceptem la idea que el sexe és un treball per a les dones i un oci per als homes[3]. És aquesta l’educació sexual que senyores conselleres i senyors consellers municipals donen als seus fills i filles? És a dir, que està bé “anar de putes” per als homes? O bé la prostitució els hi és una realitat tant aliena que ni s’han parat a pensar-la per a vostès i per al seu entorn? Nosaltres diem NO a aquest privilegi masculí, com ho fan els nostres companys de ZeroMacho.

1Sans titreA l’esquerra, Maria, dona prostituïda a Ucraïna. Fotografia premiada al World Press Photo, de Brent Stirton. A la dreta, la idea romàntica i glamour, completament distorcionada de la prostitució, encarnada per Julia Roberts a Pretty Woman.

La Resolució Honeyball del Parlament Europeu a favor del model suec

Sembla que el govern municipal de la ciutat no coneix que fa poc el Parlament Europeu va adoptar una Resolució sobre l’explotació sexual i la prostitució i el seu impacte sobre la igualtat de gènere (coneguda com a “Resolució Honeyball”, del nom de l’eurodiputada Mary Honeyball, de febrer 2014). La resolució considera que la millor manera de lluitar contra la trata de dones i nenes per a l’explotació sexual i millorar la igualtat entre homes i dones és el model suec (de la llei de 1999 Kvinnofrid, « de la pau de les dones » coneguda per penalitzar proxenetes, màfies i puteros, i no pas les dones prostituïdes). Tal resolució, realment progressista per una societat que vol la igualtat real entre homes i dones (igualtat a la feina, a casa i al llit!), subratlla que totes les dades i estudis confirmen l’efecte dissuasiu del model nòrdic (composat per Suècia, Noruega i Islàndia) sobre la trata de persones, i que a Suècia (a diferència d’Alemanya) la prostitució i la trata no han augmentat. La majoria de la població és avui favorable a una llei d’aquest tipus, sobretot la gent jove, i el consum de dones prostituïdes ha disminuït, el què demostra que la legislació ha portat una modificació de comportaments : abans de la llei un home de cada 8 era putero a Suècia, avui n’és un de cada 13 (a Españistán, els puterosrepresenten el 39% de la població masculina…).

No existeix prostitució segura perquè no existeix violència masclista segura

La prostitució no és una llibertat femenina sinó que és una creació masculina: és imposar una relació sexual a una persona que no la desitja, i per tant, comprar el seu consentiment a través dels diners. La manca de desig de la persona prostituïda envers al prostituïdor, i la falta de plaer recíproc, és la base de la relació prostitucional, com bé explica Kajsa Ekis Ekman. Per això, la prostitució, lluny de ser una llibertat sexual i un “dret de les dones” (!!), és un privilegi masculí i una violència masclista que, en tant que feministes, no podem tolerar. No són les condicions d’exercici de la prostitució que la fan menys segura o violenta, és la prostitució en si mateixa que és violenta. La prostitució és una violència masclista perquè la mortalitat de les dones és 40 vegades més elevada que en qualsevol altre “ofici”; les dones prostituïdes tenen 18 vegades més de probabilitats de ser assassinades; més del 71% de les dones en prostitució pateixen abusos físics; 63% han estat violades; el 68% pateixen el síndrome d’estrès post-traumàtic, segons l’estudi transnacional més important sobre el tema [4]. Els bordells segurs són un mite.

La prostitució “segura, simpàtica i amb bones condicions higièniques” NO existeix. Deixin de fer-se il·lusions i facin polítiques municipals que estiguin realment a favor dels drets de les dones: de les que estan en la prostitució, de les que volen sortir-ne [5] i de les que no voldran entrar-hi mai, malgrat la gran precarietat laboral i la banalització de la prostitució que molt desgraciadament el nostre govern municipal (d’esquerres i feminista, diuen??) està contribuint a mantenir.

Glòria Casas Vila, per la Plataforma catalana pel Dret a No ser Prostituïdes

Sociòloga i activista feminista

@glorinsurgent

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s